Galàxies
Les galàxies són la unitat básica de l’univers. N’hi ha comptabilitzades aproximadament 200 mil milions en el nostre espai conegut, i cadascuna d’elles conté una mitjana de 100 mil milions d’estrelles nascudes a partir dels núvols de gas i pols que contenen.
Fins fa un segle, els científics es pensaven que la Via Làctia era l’única galàxia que existia. El 1924 però, el físic nord-americà Edwin Hubble va descobrir-ne d’altres més enllà. A finals del segle XX es va posar en òrbita el telescopi espacial Hubble (anomenat així en honor al físic de Misuri) i es va poder començar a observar i estudiar el passat. Aquest potent telescopi ha permés captar la llum provinent de les primeres galàxies existents formades uns mil milions d’anys després del Big Bang. Aquesta llum ha viatjat per l’univers durant milions d’anys fins arribar a nosaltres. És a dir que avui veiem aquestes galàxies quan eren joves. Són com petites taques de llum que contenen milions d’estrelles que comencen a agrupar-se.
Hi ha un altre telescopi que ens permet retrocedir encara més en el temps; es tracta de l’ACT (Telescopi Cosmològic d’Atacama) al desert del nord de Xile. A 5190 metres d’alçada, el seu nivell de detall permet estudiar amb gran precisió galàxies i cúmuls de galàxies. 
L’ACT pot detectar microones còsmiques del temps en el qual l’univers només tenia uns centenars d’anys. Per tant, es poden observar les galàxies més joves i la seva evolució.
Es necessita molta gravetat per a poder agrupar les estrelles en galàxies, i encara més perquè aquestes s’agrupin en cúmuls i supercúmuls. Les primeres galàxies eren grups desordenats d’estrelles, gas i pols mentre que, actualment, tenen un aspecte més ordenat i compacte. Això és degut a la gravetat que exerceix la matèria fosca. Aquesta forma de matèria invisible, descoberta pel físic Fritz Zwicky els anys 30 del segle XX, i que representa el 23% del total de la composició de l’unives, és la responsable del fet que les galàxies es mantiguin unides, ordenades i compactes com un gran cos massiu.
Les galàxies es troben a bilions de quilòmetres de distància les unes de les altres, però no estan aïllades aleatòriament. 
De fet, si ampliéssim la nostra escala visual veuríem que les galàxies s’agrupen en cúmuls, i aquests en supercúmuls de milers de galàxies. La Via Làctia, per exemple, forma part d’un cúmul d’unes 30 galàxies anomenat: Grup Local. Mentre que aquest petit cúmul forma part d’un supercúmul de milers de galàxies anomenat: Supercúmul de la Verge.
Actualment, gràcies al Telescopi d’Exploració Digital de l’Espai Sloan (SDSS) a l’Observatori Apache Point de Nou Mèxic, s’està creant el mapa tridimensional més gran que hagi existit mai del cel nocturn. Aquest petit telescopi permet veure centenars de galàxies a la vegada amb una cámara especial, identificant-ne així les seves posicions i característiques..
Gràcies a aquests grans mapes tridimensionals s’ha pogut observar que els supercúmuls de galàxies estan conectats per unes superestructures anomenades: filaments. Cada filament conté milions de cúmuls galàctics. L’SDSS n’ha trobat un que mesura 1400 milions d’anys llum de diàmetre. Aquest filament representa l’estructura més gran mai descoberta en la història de la ciència, i es coneix amb el nom de: Gran Muralla Sloan.
Per tant, els supercúmuls de galàxies, conectats els uns amb els alters per filaments, formen una immensa xarxa còsmica. Aquestes agrupacions de galàxies serveixen als científics per a estudiar la matèria fosca ja que en determinen la posició, i actuen com un reflex de la seva acció a l’univers.
Actualment vivim en un delicat equilibri de forces. El poder de contracció i de control de l’univers que excerceix la matèria fosca ha de lluitar contra l’expansió dels espais buits de l’univers que excerceix l’energia fosca. Quina de les dues forçes cedirà abans que l’altra? No se sap del cert, sigui com sigui cap de les dues opcions serà bona per al nostre futur.
L’univers està ple d’activitat; les galàxies col·lisionen les unes amb les altres formant-ne de noves i a més, la nostra existència demostra que, en algun cas, són capaces de crear les condicions necessàries per a què hi hagi vida. 
Es pot afirmar que sense les galàxies nosaltres no seríem aquí.
Encara hi ha moltes preguntes a respondre respecte les galàxies. S’ha demostrat que moltes d’elles tenen un forat negre supermassiu al centre; com pot afectar aquest cos supermassiu al seu desenvolupament? Què són els quàsars? Com evolucionen i desapareixen les galàxies? Quin futur els hi espera? I a nosaltres?
En el coneixement de les galàxies hi rau la clau per entendre el funcionament del nostre univers. Us convido a seguir aprofundint en el seu estudi visitant els diferents temes relacionats!
TIPUS DE GALÀXIES
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nullam tellus velit, vulputate sit amet tincidunt eleifend, pulvinar nec nisl. Ut et leo diam, vitae blandit ipsum. Donec metus orci, consectetur id volutpat et, tempus sit amet neque. Suspendisse id dui tortor, aliquam interdum est. Curabitur placerat lacinia dui in tincidunt. Quisque in purus elit, a dapibus…
FORATS NEGRES SUPERMASSIUS
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nullam tellus velit, vulputate sit amet tincidunt eleifend, pulvinar nec nisl. Ut et leo diam, vitae blandit ipsum. Donec…
